AMOR PROHIBIT

montse lujan nº2 amor prohibit
Oli de Montserrat Luján Rovira

Nº2

AMOR PROHIBIT

És vell, ho sap.

Ho sap cada matí, quan es desperta i li fa mal tot el cos.

Cada vegada que es mira al mirall i veu la seva pell més arrugada i els seus cabells més blancs.

Cada vegada que torna de comprar i nota que les bosses li pesen. Cada vegada que es cansa i camina arrossegant els peus.

Cada vegada que puja les escales de casa seva i li costa més arribar a dalt.

Però quan ja ha dinat, quan sap que té molta estona per a pensar, tot sol, es tanca al menjador i llavors, ja no és vell! Torna a mirar la seva preciosa màquina d’escriure que reposa en el lloc d’honor del seu antic escriptori, l’acaricia, l’amanyaga, l’acarona com hauria volgut fer-ho amb el seu amor secret.

Quines cartes que li enviava! Com sobreeixien els seus sentiments per la persona estimada entre les lletres que pitjava, que anaven trenant paraules amoroses i desitjos prohibits: “Malauradament totes les normes socials ens separen”. “No em puc donar a conèixer, m’ho impedeix el pudor”. “Somnio en atraure la seva atenció per un instant”. “Seria l’home més feliç del mon si sabés que compto amb la seva indulgència i atenció cap a la meva persona”. “Com puc atrevir-me a dir el que sento: estic tendrament enamorat de vostè”.

Oh, covard. Mai es va atrevir a donar-se a conèixer. Ara, pensa que … i si?

No, millor que no. Segur que no hauria acabat bé. Prefereix poder seguir sent feliç cada tarda acariciant la seva màquina d’escriure imaginant que és el cos del seu amor prohibit, del seu estimat Eudald.

 

Àngels Mas Jordana