COMPULSAT

xavier frigola nº14 compulsat

Oli de Xavier Frigola

 

 

Nº 14

COMPULSAT

Tota la vida s’ha fet així perquè sempre s’ha fet així. Quan algú mor, en aquest poble, els familiars o amics el porten al cementiri, dins del seu cotxe, al capó o en l’espai que deixen els seients abatuts com les ànimes.

T’hi presentes i li dius al recepcionista (perquè també diuen que hi ha recepcionista de morts, en aquest poble) que en portes un, dos o els que convingui. Jo en duc tres: el meu ex-marit, un amic seu i una noia jove (que devia ser amiga dels dos). Poso primera i entro. Segona i avanço per aquell passadís llarg, tot seguint les instruccions de l’Engràcia (la veïna que surt a prendre la fresca els dimarts tretze). No veig el noi que m’havien dit que m’atendria. Hi ha un piló, de ferro i negre, com aquells on demanes un menú d’hamburguesa, patates fregides i beguda gran. Una veu dolça -sí que és un noi!- m’atén. La meva intuïció diu que alguna cosa no faig bé. Es clar! M’he oblidat els tres certificats d’empadronament!!!

 

Núria Miramelsmots