DUES MORTS PEL PREU D’UNA

 

la maria nº1 dues morts pel preu d'una
Gravat de “La Maria”

Nº 1

DUES MORTS PEL PREU D’UNA

Hi havia una vegada una vídua pobra que, treballant moltes hores a la fàbrica, va pagar els estudis al seu únic fill, un noi alt, ben plantat i força ambiciós que, en acabar la carrera, va aprofitar una oferta de treball i se’n va anar a Alemanya a perfeccionar els seus coneixements. A la tornada va trobar feina a la principal companyia elèctrica de la ciutat i la mare va poder deixar d’escarrassar-se. Llavors ell, ben col·locat i amb ganes de pujar de categoria, es va casar amb una psiquiatra de casa bona. La mare no va veure gaire de bon ull aquest casament, perquè li van dir que havia d’anar a viure amb ells; no volien que es quedés al vell piset de lloguer que tenia. Segons la jove, no feia per al seu nou estatus. Li van arreglar una habitació amb tots els mobles nous de trinca, i no van deixar-la intervenir en res de la casa. La dona s’avorria molt, acostumada a feinejar a totes hores, i anava sovint a visitar una amiga que l’escoltava i li aconsellava tenir molta paciència. Al cap d’un temps, sentint-se com un moble a casa del fill, va decidir anar a Barcelona a visitar uns cosins que eren amos d’una botiga de joguines. Tenia intenció de demanar-los per quedar-s’hi, però la parenta va trucar al fill perquè la vingués a buscar. Quan va tornar a casa va explotar, els va dir que no podia més de viure així i va tenir un atac d’angoixa. La psiquiatra li va donar un parell de bufetades (per parar-li la histèria, deia) i va omplir papers per ingressar-la al manicomi de Martorell, on hi tenia un col·lega de la carrera. Va declarar que estava trastornada i que no la podien deixar sola perquè s’escapava i s’hauria pogut fer mal. La seva millor amiga va anar de seguida a visitar-la i la va trobar trista, però ben normal. Els metges no van trigar a donar-li l’alta, perquè tampoc no li van veure res. Un cop a casa li van dir que a la seva habitació ara hi havia la consulta de la jove; a ella li havien buscat plaça en un convent de les Germanetes dels Pobres, lluny de la ciutat on vivia. Allà va anar l’amiga a visitar-la. La va trobar molt apagada, sense ganes de res, pensant que mai no podria veure els néts, si és que el seu fill algun dia tenia descendència. Passats uns mesos va morir sola en una cambra fosca. Llavors la doctora es va dignar donar-li una filla al seu home. Per fer-lo content li van posar el nom de la mare morta. Però ell no podia viure tranquil; els remordiments pel que havia fet a la mare el turmentaven, veia com s’havia deixat manipular per la dona i amb quina fredor havia pagat tots els esforços de la pobra vídua. Fins que un dia, a la feina, la desesperació va dur els seus passos cap al principal transformador elèctric de la central. Hi va entrar, va tancar la porta, i va anar a buscar la mort.

 

SALOMÉ

Mª Montserrat Morera.