IMPOSSIBLES, NO!

Impossibles, no!

– “D’aquest cantó, no. El giro. No, que així quedarà escrit al revés…a veure, torno a posar l’altre cantó però de cap avall…”

No em decidia. El director del despatx on vaig treballar abans d’estudiar Magisteri, em va manar de preparar dos fulls a la màquina d’escriure amb paper carbó per redactar una carta amb còpia.

Després de molt pensar, girar i tornar a girar, vaig sospirar i vaig decidir que els fulls estaven ben col.locats.

El director va teclejar la carta a velocitat vertiginosa, era urgent. En treure els fulls de la màquina, la còpia estava feta, sí senyor, però darrera del full original.

No va dir res, només va estripar la carta i va posar el paper carbó ell mateix abans de teclejar-ne una altra.

Aquella feina no era per a mi. La meva vocació era la de mestra. Encara conservo, malgrat les noves tecnologies, la màquina d’escriure que el meu pare em va regalar el dia que m’entregaren l’anhelat títol perquè la pogués aplicar a la feina que he estimat sempre.

Mª Rosa Pi