JOC DE MUSES

tere carbonell nº19 joc de musesAerografia de Teresa Carbonell

Nº19

JOC DE MUSES

Muses, aquelles amigues imaginaries del escriptor… la escriptora suposo que tindria mussos, o mossos… La veritat es que no hi entenc gaire d’aquests temes. A vegades, però les mesures es passen una mica de llestes. O més aviat de trapelles, més que de llestes. No cal confondre trapelleria amb intel·ligència, tot i que mai se sap. Clar que evidentment, capturar a muses no és gaire pràctic, la creativitat ja no és pura, si no subjecte a la voluntat d’escapar, fugir i jugar de la musa. Si, les muses són lliures, i quan més lliures més eficients són. Quant més presoneres estiguin de la persona creativa, més imperfecte és la seva creació.

Després d’ atrapar a diverses muses, el nostre equip científic ha pogut determinar tot plegat. El que no sabem és com curar de la bogeria als creadors. Bé, els psiquiatres li diuen bogeria, sincerament, potser és una nova forma de crear. Potser no ha estat tant ineficient. Clar que algú ha anat massa lluny i va voler volar des de un sisè pis. O era un cinquè? Potser les muses han transformat als creadors en éssers kamikazes. Per sort, no tots els nostres creadors han estat kamikazes, alguns, estan fent creacions al metro, nus, amb una pintura a la mà i dibuixant estranyes figures. Com si fossin crits d’auxili d’aquestes muses.

La veritat és que no entenem aquesta diversitat. Potser perquè és de les poques muses que no hem torturat amb experiments. Però tampoc l’hem deixada lliure. La llibertat de les muses fa que els nostres creadors siguin ineficients. Saben el que és haver d’entregar un text a temps i que el creador estigui sense inspiració divina? Saben el prejudici econòmic que això provoca? No… Però clar, alguna musa ha inspirat a una sèrie d’individus que ara mateix estan a la nostra oficina a punt de disparar-nos.

Si han rebut aquesta carta, és que les muses han estat alliberades per un grup de suport a les muses i nosaltres hem mort, com a aquests creadors subjectes al nostre esclavatge. Sí, perquè un creador és un esclau, sigui de les muses, sigui de les imposicions temporals i econòmiques a les que els sotmetem.

Una última paraula abans de morir? Em diuen aquests insensats que les volen alliberar. No saben que són un perill per a la humanitat? No ho saben? Estan cometent un error… Molt greu! Només queda una solució… Una paraula de dues lletres, que poguí impedir el seu joc pervers i que la humanitat sigui esclava de les muses.

FI

 

Frederick Engel