LA BELLA VELLA UNDERWOOD

La bella vella Underwood

Un Jove oficinista es retardà en acabar la feina. Quan sortí, al tancà la llum, va escoltar un soroll. Tornà a obrir la llum per buscà d’on venia. En el moment que passava pel costat d’una vella màquina d’escriure, el soroll tronà. La màquina, ella sola, teclejava com si demanés auxili. El Jove col·locà un paper al carret. Sobtadament la màquina va escriure – tothom m’ha oblidat, em sento sola -. El Jove va teclejar – t’estimo -. Acte seguit tancà la llum i se’n va anar.

Al dia següent la màquina no hi era. L’amo l’havia venut a un Brocanter passavolant que no va deixar ni nom ni adreça. Des d’aquell dia el Jove la buscà per Brocanters, però sense èxit.

Mentre tafanejava en una botiga de vell, escoltà el tecleig amic. En un racó apilonada amb altres objectes i amb un cop a la part dreta, hi havia la vella Underwood. El Jove la comprà i se l’emportar a casa. Escollí un bon lloc per col·locar-la, davant del televisor perquè estigués distreta. Cada dia s’escriuen l’un a l’altre alguna paraula.

Francesc Estival