LA MÀQUINA NO GAIRE OCASIONAL

La màquina no gaire ocasional

Quan mires la màquina d’ escriure  penses: que difícil deu ser escriure d’ aquesta manera, que no es pot  esborrar”. Però…Què passa si no fos així,i si hi hagués una màquina que es pogués esborrar? i si fos màgica? Doncs  n’hi ha una, i sé d’una persona que la va trobar: un nen de vuit anys, us ho explico? El nen es deia Marc i quan la va trobar va al·lucinar! A la que va començar a escriure que tenia cabell ros i no castany…EL CABELL SE LI VA TORNAR ROS! I es va quedar tan atònit i es va dir  tornem-hi i va escriure: ola  i de cop li va sortir una onada. Va veure una tecla amb una fletxa,  la va pitjar i la paraula va desaparèixer, va escriure hola ben escrit, tot i que amb gust de mar, i va ser com la història d’aquesta història es va fer gràcies a la màquina no gaire ocasional.

Io Molist