LA PAPALLONA

zuknik-1 nº16 la papallonazuknik-2 nº16 la papallonazuknik-3 nº16 la papallonazuknik-4 nº16 la papallonazuknik-5 nº16 la papallona

 

Fotografia i modelatge de Zuknik

Nº16

LA PAPALLONA

Tot just quan l’albada es feu present, posà el peu a terra i de seguida es va posar a punt. Avui havia decidit apropar-se al prat on havia deixat el ramat…era una pastura excel·lent.

Després d’un frugal esmorzar, agafà la bossa introduí un tros de formatge, d’aquell que guardava amb oli, un bon tros de pa, olives i la seva bóta.

Va sortir i es va dirigir a la quadra, allà estava en “Lluent”, així l’havia batejat son pare quan li va regalar, un color atzabeja refulgent ho deia tot, havien passat dos anys…i ell ja s’ensumà que l’ensellaria, la seva mirada era entenedora, es deixà acaricià, quant li agradava que el muntés!!! sabia que quan ho feia, recorrien camps, prats i boscos , a ell li agradava aquella sensació de llibertat,….es compenetraven .

I… un cop ensellat, ja dalt, primer al pas, travessant el poble enfilant-se per aquell carreró, després al trot, resseguiren el riu, en aquella primera hora quedaven embolcallats per la frescor de les aigües, era una zona obaga, les altes muntanyes encara no permetien el pas dels rajos i ell aprofitava per abeurar…seguiren,i ja en la part alta es va desviar i s’enfilà, al galop en un tres i no res es plantà al Grau. Descavalcà i allà va seure i contemplà l’entorn, amunt divisava uns borrallons blancs, si, aquelles eren les d’ella, qui ho hagués dit!!!, molts del poble es preguntaren com havia estat?… Una noia maca, ben plantada tota una directora d’una empresa d’anomenada,i ho havia deixat tot….tot, la ciutat per a ella ja no comptava…el brogit…les reunions…l’anar i venir…..volia perpetuar el que li havien deixat els pares… potser buscava quelcom més….!!!Lluent restava content se’l veia joiós…

ella de cop observà una papallona especial de color verdós amb unes rodones blavoses a les ales que acabaven amb un allargament negre, se n’adonà que mentre volava deixava damunt les aigües un polsim màgic que marcava camí, allò li va dur a la memòria el dia que abandonà el poble per entrar a la Universitat, això comportava també deixar el seu gran amor, estaven junts en aquell prat quan se li declarà, i una papallona com aquesta els restà en la memòria, seria premonitori?

De cop un renill la tornà a la realitat, d’un salt pujà,i va cavalcar fins al ramat, totes estaven molt bé fins i tot la Viola que estava en gestació.

La tarda es feia present, retornaren, i ja d’entrada al poble amb aquells rajos que s’escolen per carrerons, arribaren a la quadra, baixà, el raspallà i ell li donà aquella mirada d’agraïment que li arribava a l’ànima.

Dutxada i amb refresc a la mà, va seure al porxo com cada dia, cel ataronjat de capvespre que se n’anava allunyant per donar pas als primers estels….sentí el soroll d’un motor… i una silueta es perfilà …….al punt aquella papallona voletejà al seu costat….i va saber …….que

La papallona encara vola

Vola sens parar

per teixir amb el

polsim màgic

el camí per l’estimat.                                                                                      

Rosa Maria Bayó