MALSON

sergi sarria nº8 malson
Fotografia de Sergi Sàrria

 

 

Nº8

MALSON

Fa poc vaig somiar que uns miserables m’arraconaven en un carreró i ajudats per la foscor de la nit, sense dir ni demanar res, m’apallissaven les cames, només les cames. Un cop van ser fora, volia fugir del malson però no podia caminar per canviar d’escena. La imatge onírica es desfeia en un pla llunyà de mi mateix assegut contra la paret d’aquell espai inconegut, mentre regirava les butxaques dels pantalons per trobar el mòbil, que semblava haver quedat indemne de la pallissa. Desafortunadament, quan trucava no establia connexió. Esperant em vaig quedar mig abaltit. Em va despertar l’alarma del mòbil i em vaig trobar a les 7 del matí dormint al meu llit. Tot hagués quedat en una nit de malson fins que vaig aixecar-me i un dolor punyent a les cames em va frenar del meu ritme habitual. Estaven plenes de blaus, taquejades, com si la vigília hagués esdevingut un fet real. A urgències, un cop descartat amb Rx que res estès trencat, la metgessa va estendre diverses receptes. Un ungüent pels cops, un antiinflamatori oral i una tercera que clarificava el diagnòstic : Insomni. En aquell moment vaig recordar l’amenaça dels meus últims amants, una parella ruda i fornida com dos óssos dient-me: -Si tornes a pitjar l’intèrfon un dia més a les 4 de la matinada… et partirem les cames.

Margarita Molins Gomà