PER UN PARELL DE XOCOLATINES

Carles Andreu nº7 Per un parell de xocolatines
Carles Andreu durant la seva interpretació del relat

Nº7

PER UN PARELL DE XOCOLATINES

-Així m’agrada, veure-us nets, polits, afaitats, sense cap ble que sobresurti de la gorra.

-Senyor, sí, senyor! -Van respondre els setanta-vuit sobrevivents del desembarcament, com un sol home.

-Ara mateix, sou els ambaixadors del nostre país en aquestes remotes i fredes terres. No som un exèrcit d’ocupació sinó d’alliberament. Recordeu això!

-Senyor, sí, senyor!

-Abans no us disperseu per la ciutat per gaudir del vostre merescut permís, el caporal d’intendència us farà lliurament d’aquest estoig. Observareu que està fet amb material de darrera generació, com tots els equipaments del nostre exèrcit. No us trenqueu les banyes pensant què és, es tracta d’un teixit al qual encara no han donat nom. Teniu l’honor de ser els primers en utilitzar-lo, combina lleugeresa i impermeabilitat, alhora que permet que l’interior s’airegi. Obriu-lo!

Setanta-vuit ric-racs sonaren gairebé a l’uníson.

-Ja ho veieu: ni botons, ni cordons, ni cremalleres. Els suïssos, tot i la seva neutralitat, ens han permès experimentar amb aquest enginyós sistema de tancament, abans d’autoritzar-ne la patent a l’inventor. Podeu obrir i tancar tantes vegades com vulgueu sense que s’encalli.

Setanta-vuit ric-rac-ric-rac-ric-rac sonant gairebé a l’ uníson.

-Doneu una ullada al contingut. Fixeu-vos amb les xocolatines, no són com les habituals de les racions base que se us han subministrat durant el combat. Aquestes no resisteixen tant l’escalfor, són més primes i dolces, i estan embolicades amb les barres i estrelles de la nostra bandera. Hi ha un grapat de xiclets, com que ja no us calen contra l’estrès, repartiu-los entre la mainada. Finalment, teniu un lot de sis preservatius de làtex sintètic, obtinguts a partir de petroli texà, cadascun pot inflar-se fins a vuit vegades la seva mida. Suposo que no cal que us expliqui com s’han de fer servir.

-Senyor, no, senyor!

-Doncs, utilitzeu-los! Tenint en compte que molts de vosaltres sou més aviat foscos i la gent d’aquí és tan blanca, no podem marxar deixant un rastre de cafè amb llet. Tots teniu promeses i mares esperant la vostra tornada a casa!

-Repeteixo: no som un exèrcit d’ocupació sinó d’alliberament! Res de forçar noietes, no us cal. Després de tretze setmanes de setge i bombardejos, no hi ha cuixam que no s’obri davant un parell de xocolatines.

La Gudrid tenia catorze anys, mai havia mastegat xiclet i de la xocolata, de tant temps de no menjar-ne, ja no en recordava el sabor.

E. Viladoms