QUERTY

Q U E R T Y

La trobo asseguda a la butaca . Ara dorm. Es veu tranquil – la.

Des que el pare va morir que no és la mateixa.

Em trenca el cor veure-la així.

Passejo mandrosa pel passadís tot rosegant un crostó de pa.

Davant meu, l’ habitació que el meu pare feia servir per escriure. Obro la porta i mil records apareixen de sobte: l’eco de la seva veu, l’olor dolça de la seva pell.

Se’m fa un nus a l’estómac que fa que el tros de pa gairebé m’ennuegui:

“ perquè vas marxar tan aviat del meus costat, papa ? És injust ! “

Tremolo. Per la finestra es veu l’arbre malgirbat que reposa al pati.

Sobre la taula hi dorm la vella màquina d’escriure Underwood que va comprar en una visita als Encants: “és dels anys 30, americana, Olivetti en va comprar la fabricació” … Se l’estimava .

Ningú fora de casa sabia que escrivia. Li hagués fet vergonya que algú ho sabés. Quan no hi era xafardejàvem els seus escrits. Quanta inventiva, quanta delicadesa amagava dins seu.

A la nit el sentia escriure incansable del llit estant. Jo m’aixecava i em plantava darrera seu. Ell feia veure que no em sentia. Aleshores se m’escapava el riure i es girava agafant-me d’una revolada i m’asseia a la falda. El contemplava fins que les lletres sobre el paper es tornaven formiguetes borroses.

Em giro i trobo la mare sota el marc de la porta. Entra en silenci i obre un calaixet d’ on en treu un paper: “li devem un escrit com els que ell tantes vegades ens havia dedicat”.

Les paraules brollen desbocades des dels nostres cors i s’esclafen contra el paper.

La boira i la nit colpegen la petita finestra quan acabem.

L’habitació amb gust d’amor i d’enyorança poc a poc es va quedant a les fosques, i en aquell racó, abraçades i buides, plorem el seu record.

FI

Jordi Pallarols