SENSE TÍTOL

Sense títol

Allà era, enmig de llençols grocs i pols la seva estimada bella vella underwood, la fidel màquina d’escriure que havia viscut la seva joventut. Acte seguit, li va venir al cap la pila de fulls que constituïen aquella espècie de dietari que amb ella havia escrit amb intenció de poder reviure aquells anys moguts, aquells viatges i gent, aquells amics i amants. Sensacions que ara li quedaven tan lluny, ho havia escrit per recordar-se a si mateixa que no havia de tornar-se una iaia queixica i remugaire. Immediatament va buscar la capsa negra on havia amagat aquell feix de fulls després de tenir el seu primer fill. Entre llibres i altres caixes la va trobar, la va obrir i va agafar recelosa aquell feix de fulls que volia que ningú més descobrís, allò quedava entre l’underwood i ella. Es va asseure a la butaca lentament, preparant-se per reviure una època, aquesta vegada amb uns altres ulls, sense ingenuïtat. Sentiria vergonya de si mateixa? Es preguntava. De cop va sentir com s’obria la porta, -Oh no, ja són les cinc- va pensar. En Max ja era allà -iaia, què és això que tens a les mans?

Coral Escolà