SI ESCRIC, SÓC…

Si escric, sóc…

Avui he d’acabar aquesta història. Obro la finestra i l’aire de la Selva m’acarona la galta. Des de Viena, m’arriba l’últim bes del Joan, embolcallat en un “Estimada” o un “Ninons”, com em deia en les seves cartes. M’assec davant la vella Underwood i dels llavis de l’Armanda brollen les paraules: “El mirall s’havia trencat. I, de cop, vaig veure bocins de la meva vida en cada tros…”. Una novel·la és un mirall que reflecteix la vida i el meu en reflectia trossos: era un mirall trencat. En vaig trobar el títol. Avui acabo la meva història: “Començada a Ginebra l’any 1968, acabada a Romanyà de la Selva el 1974.” Sé que escric, sé que sóc. Montse Guillén Galimany