TARDA PSICOTRÒPICA

marta frigola nº13 tarda psicotròpica

Acrílic sobre tela de Marta Frigola

Nº13

TARDA PSICOTRÒPICA

El matí s’ha llevat rúfol. Des de la finestra observo la gent corrent intentant arribar al seu destí abans que la esperada tempesta. Els colors de la tardor envolten les siluetes dels arbres quasi despullats d’una aura de canvi. Bufa un vent fred preludi d’un hivern que promet ser castigador. El parc que acull sempre el xivarri de la mainada està desert. Els gronxadors es belluguen seguint un moviment marcat per el vent, un moviment gairebé hipnòtic. Dins de casa un Lluís Llach que canta “cal que neixin flors” em transporta a temps enyorats. Miro els llibres de la prestatgeria, fa dies que els tinc abandonats i em sento com si traís als seus autors. Però avui no llegiré. Un inici de migranya ha fet acte de presència.

Cuinaré per intentar animar-me. Aprofitaré els bolets que ahir varem collir passejant per la falda del Montserrat. Varem collir rovellons, llenegues i uns bolets curiosos de color taronja amb taques blaves. Cada vegada que menjo bolets recordo quan de petita el pare em deia rient: Todas las setas

se pueden comer, aunque sólo sea una vez. Els faig saltejats amb alls tendres i els acompanyo d’una copa de cava. Uns panellets de Sant Ignasi li donaran el punt dolç a l’àpat. A vegades a la cuina,com a la vida, menys és més. No espatllaré els bolets fent una recepta complicada.

Avui dino sola. Assaboreixo els bolets i surto a fer un passeig. Tot i el mal dia aniré fins al parc de l’Agulla per pair el dinar.

Poc a poc sembla que em vaig animant. Un preciós arc de Sant Martí engalana el parc amb els seus set colors. De sobte una misteriosa llum surt de la muntanya de Montserrat en direcció a l’església del Carme. La geganta del poble coneguda com la Pubilla surt de darrera d’una alzina ballant al ritme de la música clàssica que toca l’Orfeó de Manresa i tot de llebres i cabirols dansen fent saltirons al seu voltant. Nans i fades apareixen per tot arreu. Em sento lleugera i feliç.

La tarda va passant i un preciós arc de Sant Martí engalana el parc amb els seus dotze colors. La Pubilla segueix ballant al ritme del foxtrot que toca l’Orfeó i tot de llebres i cabirols dansen ràpidament al seu voltant. Nans i fades s’acumulen per tot arreu. Em sento en un núvol.

La tarda es va acabant i un preciós arc de Sant Martí engalana el parc amb els seus trenta-set colors.

La pubilla segueix ballant al ritme de reggaeton que toca l’Orfeó i tot de llebres i cabirols salten frenèticament al seu voltant. Nans i fades copulen per tot arreu. Em sento pletòrica.

 

EL SENGLAR DE L’EMPORDÀ     Josep Mª Cortada