Tornemi embruixat Hostal de la por. Estiu 2014

 Ale Oseguera  sandro solsona  Sílvia Antolín

 

hostal de la por

 

Dotze cases i tretze bruixes: un hostal i tretze pors.

A l’hora de pensar en com articular el discurs del Tornemi Embruixat, la dita clàssica que ens explica que “De Sant Hilari a Arbúcies, dotze cases tretze bruixes” va ser la clau a l’hora de vehicular-lo. D’aquí, que per l’Embruix de Sant Hilari Sacalm, l’Hostal es rendeixi al malefici, es vesteixi de misteri i el terror s’apoderi de l’indret.

D’una banda, les bruixes esdevenen, indiscutiblement, les muses del Festival. De la mà de tretze bruixes allotjades en tretze espais del Fugarolas, el visitant podrà realitzar un recorregut per algunes de les grans pors de l’ésser humà: no només aquelles que des de
temps ancestrals ens acompanyen, sinó també d’aquelles altres que singularitzen als homes i les dones del segle XXI.

D’altra banda, el tretze serà el número rei, evidentment. Per tothom és coneguda, la càrrega simbòlico-supersticiosa que ha recaigut en ell des de temps immemorials. Fins el punt, que els psicòlegs han encunyat un terme, Triscaidecafòbia, per parlar d’aquest rebuig que genera el nombre sobre la gent.

Així doncs, qui vingui a l’Hostal Fugarolas el cap de setmana de Sant Pere, se’l trobarà vestit per l’ocasió: espantós, esfereidor, paorós… A més a més, podrà descendre als terrenys més obscurs de l’ànima humana de la mà de cadascuna de les bruixes que s’hi allotjaran al llarg d’aquells dies:

1. La Bruixa de la Sang. La presència del major símbol de la vida, la sang, provoca tot tipus de reaccions:des del rebuig més radical (hemofòbia) a l’atracció més absoluta (hematofília i vampirisme). La mort, vesteix una capa roja: quí no n’és conscient davant la presència del fluid que rega la nostra existència física?

2. La Bruixa de la Soledat. No tothom sap estar sense companyia. Moltes vegades la família,els amics, la parella, els amants… són relacions que es mantenen per tal de no estar sol,malgrat no ésser tant plaenteres i satisfactòries com hom desitjaria. Es tracta, potser, d’una manera d’evitar trobar-se amb un mateix, d’evadir-se de qui s’és?

3. La Bruixa de la Pobresa. Perdre-ho tot és un temor que a tothom assalta en algun moment. De fet, la gran majoria de les accions que realitzem al llarg del dia tenen a veure amb mantenir allò que considerem que és nostre: des dels béns materials als immaterials.
Aquest pànic a la misèria, a la indigència, a la mendicitat no és la raó per la qual l’abundància i la riquesa han esdevingut bastió de moltes cultures al llarg de la història?

4. La Bruixa del Fracàs. Ésser acceptat socialment, caure simpàtic, quedar bé… En definitiva, rebre l’aprovació dels nostres semblants, és una constant a l’hora d’escollir la màscara amb la que ens mostrarem en públic. Aquest és el primer pas per obtenir l’èxit en qualsevol situació: no ésser ridícul. Com sinó podríem entendre les ànsies de triomf que ens
duen a ocultar tot allò que no es consideri una victòria o un guany?

5. La Bruixa de l’Esdevenidor. Des de sempre l’ésser humà ha tingut la necessitat de saber que li té reservat el destí. La temença de tot allò imprevist que aparegui de manera sobtada sense poder evitar-se, la voluntat de lluitar contra l’entropia i mantenir un ordre malgrat que tot apunti al desori i al caos més absolut… Quants i quantes de nosaltres no voldrien saber que s’amaga rera el teló del futur?

6. La Bruixa del Buit. Horror vacui, és una d’aquelles expressions dels nostres avantpassats llatins que encara avui fem anar. Ara bé, no només té a veure amb aquelles obres d’art que de tan atapeïdes fan mal a la vista, ni amb aquelles llars decorades de tal manera en què moure-s’hi és una cursa d’obstacles continuada, sinó amb la necessitat de plenitud, de creixement personal. Quin sinó és el discurs amb què des de mitjans del segle XX se’ns està bombardejant?

7. La Bruixa del Compromís. Hi ha vegades en què ens trobem davant l’imperatiu d’haver d’assumir una relació amb els altres que ens obliga a pactar, a establir una fulla de ruta per tal que pugui dur-se a terme. No és aquest voler evitar a tota costa qualsevol tipus d’interferència que condicioni la nostra autonomia allò que estableix el nostre mapa de
vincles afectius?

8. La Bruixa de la Lletjor. La Bellesa és un bé preuadíssim. No només volem envoltar-nos de coses boniques, sinó que també volem posseir gràcia i encant, tant de cos com d’ànima. De fet, no és aquesta la raó que ha dut a la nostra societat a menystenir la vellesa per la pèrdua d’atractiu físic que suposa i a bombardejar des de totes bandes per ser jove
eternament?
9. La Bruixa de l’Oblit. Les experiències de l’ahir ens marquen l’avui i el demà, això està claríssim: un trauma pot deixar una emprenta inesborrable. D’altra banda, el perpetuar-se en la memòria dels vius un cop ja no hi siguem, ha estat l’obsessió de molts homes i dones. No desperta en l’actualitat tant de pavor com en l’època romana la pitjor de les condemnes, la damnatio memoriae: que mai ningú sàpigue del nostre pas per la terra?

10. La Bruixa del Bosc. La contemporaneïtat és urbana: la ciutat ha esdevingut el centre neuràlgic des d’on s’organitzen les nostres realitats. Fora d’alguns parcs escadussers, la naturalesa queda lluny de les urbs, fins el punt que molta gent se sent insegura i perduda si se’ls treu de les grans selves de formigó i ciment. No hi ha res que superi el poder indòmit, irracional i salvatge de la mare natura: com evitar un terratrèmol, una tempesta, una sequera?

11. La Bruixa de l’Escombra. Està claríssim que la indepència i la llibertat de les dones, és quelcom que aixeca, encara ara i desgraciadament, moltíssimes butllofes. Des de fa relativament poc, es parla de la igualtat de gènere, i encara fa molt menys que s’hi apliquen polítiques des dels òrgans de govern d’alguns països. Ara bé, no segueixen representant un tabú les qüestions que tenen a veure amb l’especificitat biològica i la sexualitat femenina?

12. La Bruixa de la Tecnologia. Que es fonguin els ploms, que els frens del cotxe no responguin, que caiguin els servidors d’internet, que el telèfon es quedi sense bateria, que la televisió no funcioni, que no rutlli el rentaplats, que la nevera es faci malbé, que l’ordinador no s’encengui, que l’aire acondicionat s’espatlli… quin malson, oi?

13. La Bruixa de la Por. La por a la por ens paralitza. Moltes vegades evitem moltes situacions pel pànic de que ens succeeïxi quelcom espantós: amb o sense fonaments. Forrellats, alarmes, reixats… res és prou per mantenir lluny el perill. No és cert que moltes vegades patim més per adavantat que quan es dóna la situació que ens tenia aterrits?
Per tal de mostrar aquests temes, el Tornemi Embruixat ha convidat a tota una sèrie d’artistes provinents de diferents especialitats i camps creatius (pintura, poesia, videocreació, fotografia, performance, escultura…) a què donin la seva visió. Seran ells qui s’encarregaran de fer que les bruixes se sentin còmodes amb cadascuna de les cambres on els tocarà estatjar-se.
Cal que l’art ens recordi la nostra humanitat. I la por, és la més humana de totes les nostres emocions. I la raó de ser del Tornemi Embruixat.
Déborah Auqué i Yelena de Belgrado